infante
Català
modificaVerb
modificainfante
- (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.
- (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infantar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infantar.
- (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infantar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·fan·te (3)
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \iɱˈfan.te\, meridional \iɱˈfaŋ.te\
- Americà: alt \iɱˈfan.t(e)\, baix \iŋˈfaŋ.te\, austral \iɱˈfan.te\
Nom
modificainfante m. f. (plural infantes, femení infanta)
- (femení infante) infant, nen
- (femení infante o infanta) infant (soldat)
- (femení infanta) infant (príncep no hereu)
Derivats
modificaRelacionats
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
- Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre infante
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ɪnˈfan.tɛ/
Nom
modificaīnfante
- ablatiu singular de īnfāns