Català
Modifica

VerbModifica

infante

  1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar
  2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infantar
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infantar
  4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infantar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: in·fan·te (3)


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional \iɱˈfan.te\, meridional \iɱˈfaŋ.te\
Americà: alt \iɱˈfan.t(e)\, baix \iŋˈfaŋ.te\, austral \iɱˈfan.te\

NomModifica

infante m. f. ‎(plural infantes, femení infanta)

  1. (femení infante) infant, nen
  2. (femení infante o infanta) infant (soldat)
  3. (femení infanta) infant (príncep no hereu)

DerivatsModifica

RelacionatsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ɪnˈfan.tɛ/

NomModifica

īnfante

  1. ablatiu singular de īnfāns