Català

modifica

infante

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infantar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infantar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infantar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infantar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·fan·te (3)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional \iɱˈfan.te\, meridional \iɱˈfaŋ.te\
Americà: alt \iɱˈfan.t(e)\, baix \iŋˈfaŋ.te\, austral \iɱˈfan.te\

infante m. f. ‎(plural infantes, femení infanta)

  1. (femení infante) infant, nen
  2. (femení infante o infanta) infant (soldat)
  3. (femení infanta) infant (príncep no hereu)

Derivats

modifica

Relacionats

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica
  • Pronúncia(i): /ɪnˈfan.tɛ/

īnfante

  1. ablatiu singular de īnfāns