infatue

Potser volíeu: infatué

Català

Verb

infatue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infatuar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infatuar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infatuar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infatuar.

Miscel·lània

• Anagrama: enfuita