• Pronúncia(i): /ɪnˈfɛ.tɪ.oː/
  • Etimologia: De la unió del prefix in- ‎(«cap a l'interior») i fectio una apofonia del verb factiō ‎(«fer»)

infectiō f. ‎(genitiu infectiōnis)

  1. infecció, malaltia que actua per l'interior d'un organisme i els efectes de la qual no són visibles fins que és massa tard per poder-la curar.

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu infectiō infectiōnēs
Vocatiu infectiō infectiōnēs
Acusatiu infectiōnem infectiōnēs
Genitiu infectiōnis infectiōnum
Datiu infectiōnī infectiōnibus
Ablatiu infectiōne infectiōnibus


infectiō ‎(1a present?), infectās ‎(2a present), infectāre ‎(infinitiu), infectāvī ‎(perfet), infectum ‎(supí)

  1. tenyir, jo tenyeixo
  2. tacar, jo taco
  3. embrutar, jo embruto