Català

modifica

infringí

  1. (literari) Primera persona del singular (jo) del passat simple de infringir.
  2. (literari) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de infringir.

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional \iɱ.fɾiŋˈxi\, meridional \iɱ.fɾiŋˈhi\
Americà: alt \iɱ.f(ɾi)ŋˈxi\, baix \iŋ.fɾiŋˈhi\, austral \iɱ.fɾiŋˈxi\

infringí

  1. primera persona del singular (yo) del passat simple del verb infringir