inhibires

Català

Verb

inhibires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de inhibir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb inhibir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·hi·bi·res (4)
• Anagrama: inhibir-se

Català antic

Verb

inhibires

1. segona persona singular (tu) del passat de inhibir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de inhibir

Variants

• [1] inhibist
• [2] inhibisses