Català
modifica

Oriental:  /i.niˈβi/
Occidental:  nord-occidental /i.niˈβi/
valencià /i.niˈbiɾ/, /i.niˈβi/

Verb modifica

inhibir trans., pron. ‎(pronominal inhibir-se)

  1. Impedir a algú que prossegueixi.
  2. Detenir o disminuir la intensitat d’una activitat.
  3. (pronominal) Eludir la intervenció en alguna qüestió.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: inhibeixo, inhibeix, inhibim

Derivats modifica

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: in·hi·bir (3)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

inhibir

  1. prohibir
  2. inhibir

Conjugació modifica

Vegeu també modifica


Castellà
modifica

Peninsular: \i.niˈβiɾ\
Americà: alt /i.niˈbiɾ/, baix \i.niˈβiɾ\

Verb modifica

inhibir trans., pron. ‎(pronominal inhibirse, present inhibo, passat inhibí, futur inhibiré)

  1. inhibir

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: in·hi·bir (3)