inhibir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/i.niˈβi/
Occidental:	nord-occidental /i.niˈβi/
	valencià /i.niˈbiɾ/, /i.niˈβi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: inhibí
• Etimologia: Del llatí inhibēre, segle XIV.

Verb

inhibir trans., pron. ‎(pronominal inhibir-se)

1. Impedir a algú que prossegueixi.
2. Detenir o disminuir la intensitat d’una activitat.
3. (pronominal) Eludir la intervenció en alguna qüestió.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inhibir			haver inhibit
gerundi	inhibint			havent inhibit
participi	inhibit, inhibida, inhibits, inhibides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inhibeixo	inhibeixes	inhibeix	inhibim	inhibiu	inhibeixen
	inhibesc						bal
	inhibeixi						sept
	inhibisc	inhibixes	inhibix			inhibixen	occ
	inhibixo						n-occ
imperfet	inhibia	inhibies	inhibia	inhibíem	inhibíeu	inhibien
passat simple	inhibí	inhibires	inhibí	inhibírem	inhibíreu	inhibiren
futur	inhibiré	inhibiràs	inhibirà	inhibirem	inhibireu	inhibiran
condicional	inhibiria	inhibiries	inhibiria	inhibiríem	inhibiríeu	inhibirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inhibeixi	inhibeixis	inhibeixi	inhibim	inhibiu	inhibeixin
	inhibisca	inhibisques	inhibisca			inhibisquen	occ
	inhibesqui	inhibesquis	inhibesqui	inhibiguem	inhibigueu	inhibesquin	bal
imperfet	inhibís	inhibissis	inhibís	inhibíssim	inhibíssiu	inhibissin
		inhibisses		inhibíssem	inhibísseu	inhibissen
	inhibira	inhibires	inhibira	inhibírem	inhibíreu	inhibiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inhibeix	inhibeixi	inhibim	inhibiu	inhibeixin
	–		inhibesqui	inhibiguem		inhibesquin	bal
	–	inhibix	inhibisca			inhibisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inhibit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inhibir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inhibit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inhibit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inhibit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inhibit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inhibir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inhibit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inhibit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inhibit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inhibeixo, inhibeix, inhibim

Derivats

• desinhibir
• inhibitori

Relacionats

• inhibició, inhibidor

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inhibit ^(en)
• Castellà: inhibir ^(es)
• Francès: inhiber ^(fr)
• Italià: inibire ^(it)
• Llatí: inhibire ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·hi·bir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Català antic

Verb

inhibir

1. prohibir
2. inhibir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	inhibir
gerundi	inhibint
participi	inhibit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inhibesc	inhibeixes	inhibeix	inhibim	inhibits	inhibeixen
					inhibiu
imperfet	inhibia	inhibies	inhibia	inhibíem	inhibíets	inhibien
					inhibíeu
passat simple	inhibí	inhibist	inhibí	inhibírem	inhibist	inhibiren
		inhibires		inhibim	inhibíreu
futur	inhibiré	inhibiràs	inhibirà	inhibirem	inhibireu	inhibiran
condicional	inhibiria	inhibiries	inhibiria	inhibiríem	inhibiríets	inhibirien
					inhibiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inhibesca	inhibesques	inhibesca	inhibíam	inhibíats	inhibesquen
				inhibim	inhibíau
					inhibiu
imperfet	inhibís	inhibisses	inhibís	inhibíssem	inhibíssets	inhibissen
	inhibira	inhibires	inhibira	inhibírem	inhibísseu	inhibiren
					inhibírets
					inhibíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	inhibeix	inhibesca	inhibíam	inhibits	inhibesquen
	–			inhibim	inhibiu

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \i.niˈβiɾ\

Americà: alt /i.niˈbiɾ/, baix \i.niˈβiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí inhibēre.

Verb

inhibir trans., pron. ‎(pronominal inhibirse, present inhibo, passat inhibí, futur inhibiré)

1. inhibir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·hi·bir (3)