inquietaré

Català

Verb

inquietaré

1. Primera persona del singular (jo) del futur de inquietar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kje.taˈɾe\

Americà: alt \iŋ.kje.t(a)ˈɾe\, baix \iŋ.kje.taˈɾe\

• Rimes: -e

Verb

inquietaré

1. primera persona del singular (yo) del futur d'indicatiu del verb inquietar