inquietar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.ki.əˈta/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.ki.eˈta/
	valencià /iŋ.ki.eˈtaɾ/, /iŋ.ki.eˈta/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: inquietà
• Etimologia: Del llatí inquietāre, segle XIV.

Verb

inquietar trans., pron. ‎(pronominal inquietar-se)

1. Pertorbar la quietud.
2. Commoure, alterar, no deixar tranquil.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inquietar			haver inquietat
gerundi	inquietant			havent inquietat
participi	inquietat, inquietada, inquietats, inquietades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inquieto	inquietes	inquieta	inquietem	inquieteu	inquieten
	inquiete						val
	inquieti						sept
	inquiet			inquietam	inquietau		bal
imperfet	inquietava	inquietaves	inquietava	inquietàvem	inquietàveu	inquietaven
passat simple	inquietí	inquietares	inquietà	inquietàrem	inquietàreu	inquietaren
futur	inquietaré	inquietaràs	inquietarà	inquietarem	inquietareu	inquietaran
condicional	inquietaria	inquietaries	inquietaria	inquietaríem	inquietaríeu	inquietarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inquieti	inquietis	inquieti	inquietem	inquieteu	inquietin
	inquiete	inquietes	inquiete			inquieten	occ, bal
imperfet	inquietés	inquietessis	inquietés	inquietéssim	inquietéssiu	inquietessin
		inquietesses		inquietéssem	inquietésseu	inquietessen
	inquietàs	inquietassis	inquietàs	inquietàssim	inquietàssiu	inquietassin	bal
		inquietasses		inquietàssem	inquietàsseu	inquietassen	val, bal (1)
	inquietara	inquietares	inquietara	inquietàrem	inquietàreu	inquietaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inquieta	inquieti	inquietem	inquieteu	inquietin
	–				inquietau		bal
	–		inquiete			inquieten	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				inquietàvom	inquietavo		centr, n-occ
	inquietavi						sept
	inquietaia	inquietaies	inquietaia	inquietàiem	inquietàieu	inquietaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inquieto	inquietos	inquieto	inquieteguem	inquietegueu		n-occ
imperfet	inquietessi						sept
	inquietessa						centr, n-occ
	inquieteguessa	inquieteguesses	inquietegués	inquieteguéssom	inquieteguéssou	inquieteguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inquietat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inquietar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inquietat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inquietat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inquietat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inquietat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inquietar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inquietat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inquietat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inquietat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inquieto, inquieta, inquietem
Vocal rizotònica: /e/

Derivats

• inquietant

Relacionats

• inquiet, inquietador, inquietud

Sinònims

• pertorbar
• apurar, preocupar

Traduccions

Pertorbar la quietud

• Anglès: unsettle ^(en)
• Castellà: inquietar ^(es)
• Francès: inquiéter ^(fr)
• Italià: inquietare ^(it)
• Llatí: inquietare ^(la)

Commoure

• Anglès: upset ^(en)
• Castellà: inquietar ^(es)
• Francès: inquiéter ^(fr)
• Italià: turbare ^(it), commovere ^(it), tribolare ^(it)
• Llatí: alterare ^(la), turbare ^(la)
• Llengua de signes catalana: NERVIÓS ^(csc)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·e·tar (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: inquietar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \iŋ.kjeˈtaɾ\
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí inquietāre.

Verb

inquietar trans. ‎(present inquieto, passat inquieté, futur inquietaré)

1. inquietar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·quie·tar (3)