inquiete
Potser volíeu: inquieté
Català
modifica
Verb modifica
inquiete
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inquietar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inquietar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb inquietar