Català

modifica

inquietos

  1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb inquietar.

Miscel·lània

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional \iŋˈkie.tos\, meridional \iŋˈkie.toh\
Americà: alt \iŋˈkie.t(o)s\, baix \iŋˈkie.toh\, austral \iŋˈkie.tos\

Adjectiu

modifica

inquietos m. pl.

  1. forma plural de inquieto