inquirir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iŋ.kiˈɾi/
Occidental:	nord-occidental /iŋ.kiˈɾi/
	valencià /iŋ.kiˈɾiɾ/, /iŋ.kiˈɾi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: inquirí
• Etimologia: Del llatí inquirere, segle XIII.

Verb

inquirir trans.

1. Indagar, esbrinar o examinar acuradament alguna cosa.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	inquirir			haver inquirit
gerundi	inquirint			havent inquirit
participi	inquirit, inquirida, inquirits, inquirides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inquireixo	inquireixes	inquireix	inquirim	inquiriu	inquireixen
	inquiresc						bal
	inquireixi						sept
	inquirisc	inquirixes	inquirix			inquirixen	occ
	inquirixo						n-occ
imperfet	inquiria	inquiries	inquiria	inquiríem	inquiríeu	inquirien
passat simple	inquirí	inquirires	inquirí	inquirírem	inquiríreu	inquiriren
futur	inquiriré	inquiriràs	inquirirà	inquirirem	inquirireu	inquiriran
condicional	inquiriria	inquiriries	inquiriria	inquiriríem	inquiriríeu	inquiririen
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	inquireixi	inquireixis	inquireixi	inquirim	inquiriu	inquireixin
	inquirisca	inquirisques	inquirisca			inquirisquen	occ
	inquiresqui	inquiresquis	inquiresqui	inquiriguem	inquirigueu	inquiresquin	bal
imperfet	inquirís	inquirissis	inquirís	inquiríssim	inquiríssiu	inquirissin
		inquirisses		inquiríssem	inquirísseu	inquirissen
	inquirira	inquirires	inquirira	inquirírem	inquiríreu	inquiriren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	inquireix	inquireixi	inquirim	inquiriu	inquireixin
	–		inquiresqui	inquiriguem		inquiresquin	bal
	–	inquirix	inquirisca			inquirisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... inquirit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... inquirir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... inquirit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... inquirit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... inquirit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... inquirit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... inquirir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... inquirit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... inquirit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... inquirit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: inquireixo, inquireix, inquirim

Derivats

• inquiridor

Traduccions

Traduccions

• Anglès: inquire ^(en)
• Castellà: inquirir ^(es)
• Francès: s'enquérer ^(fr), s'informer ^(fr)
• Italià: inquisire ^(it), ricercare ^(it)
• Llatí: inquirere ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·rir (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Català antic

• Etimologia: Del llatí inquirere.

Verb

inquirir

1. inquirir

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	inquirir
gerundi	inquirint
participi	inquirit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inquiresc	inquireixes	inquireix	inquirim	inquirits	inquireixen
					inquiriu
imperfet	inquiria	inquiries	inquiria	inquiríem	inquiríets	inquirien
					inquiríeu
passat simple	inquirí	inquirist	inquirí	inquirírem	inquirist	inquiriren
		inquirires		inquirim	inquiríreu
futur	inquiriré	inquiriràs	inquirirà	inquirirem	inquirireu	inquiriran
condicional	inquiriria	inquiriries	inquiriria	inquiriríem	inquiriríets	inquiririen
					inquiriríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	inquiresca	inquiresques	inquiresca	inquiríam	inquiríats	inquiresquen
				inquirim	inquiríau
					inquiriu
imperfet	inquirís	inquirisses	inquirís	inquiríssem	inquiríssets	inquirissen
	inquirira	inquirires	inquirira	inquirírem	inquirísseu	inquiriren
					inquirírets
					inquiríreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	inquireix	inquiresca	inquiríam	inquirits	inquiresquen
	–			inquirim	inquiriu

Variants

• enquerir, enquirir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iŋ.kiˈɾiɾ\

Americà: alt \iŋ.k(i)ˈɾiɾ\, baix \iŋ.kiˈɾiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí inquirere.

Verb

inquirir ‎(present inquiero, passat inquirí, futur inquiriré)

1. inquirir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·rir (3)