insistigués

Català

Verb

insistigués

1. (col·loquial) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb insistir.
2. (col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb insistir.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·sis·ti·gués (4)
• Anagrama: instiguessi