Català

modifica
  • Pronúncia(i): /in.sisˈtiʃ/
  • Rimes: -iʃ

insistix

  1. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de insistir.
  2. (occidental) Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb insistir.