insolés

Potser volíeu: insoles

Català

Verb

insolés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb insolar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb insolar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·lés (3)
• Anagrames: ensolís, lesions, solsien