ensolís

Català

Verb

ensolís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ensolir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ensolir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·so·lís (3)
• Anagrames: insoles, insolés, lesions, solsien