ensolir
Català
modifica- Pronúncia(i): central /ən.suˈɫi/
Verb
modificaensolir intr.
- (baixllobregatí, gelidenc) Enganxar-se els dits amb una porta, una finestra o un calaix.
- «Fa poc la meva perruquera em preguntava: “¿Com en dius, tu, d’enjumpir?” Jo li vaig respondre: “¿Enjum... què?” Es veu que vol dir, si més no a la Conca de Barberà, enganxar-se el dit en una porta. Vaig recordar que a Gelida jo havia sentit, per expressar exactament el mateix, ensolir.» (Jordi Llavina, Paraules, EL PUNT AVUI, pàg. 4, set. 2019)
Conjugació
modificaTercera conjugació incoativa
| Formes no personals | Notes | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| simples | compostes | ||||||
| infinitiu | ensolir | haver ensolit | |||||
| gerundi | ensolint | havent ensolit | |||||
| participi | ensolit, ensolida, ensolits, ensolides | ||||||
| Formes personals simples | |||||||
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | ensoleixo | ensoleixes | ensoleix | ensolim | ensoliu | ensoleixen | |
| imperfet | ensolia | ensolies | ensolia | ensolíem | ensolíeu | ensolien | |
| passat simple | ensolí | ensolires | ensolí | ensolírem | ensolíreu | ensoliren | |
| futur | ensoliré | ensoliràs | ensolirà | ensolirem | ensolireu | ensoliran | |
| condicional | ensoliria | ensoliries | ensoliria | ensoliríem | ensoliríeu | ensolirien | |
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | ensoleixi | ensoleixis | ensoleixi | ensolim | ensoliu | ensoleixin | |
| imperfet | ensolís | ensolissis | ensolís | ensolíssim | ensolíssiu | ensolissin | |
| ensolisses | ensolíssem | ensolísseu | ensolissen | ||||
| imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
| present | – | ensoleix | ensoleixi | ensolim | ensoliu | ensoleixin | |
Formes compostes i perifràstiques
| indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... ensolit |
| havem | haveu | ||||||
| passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... ensolir |
| vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
| plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... ensolit |
| passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... ensolit |
| vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
| vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
| futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... ensolit |
| condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... ensolit |
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
| passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... ensolir |
| vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
| perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... ensolit |
| haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
| plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... ensolit |
| haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
| haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
| passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... ensolit |
| vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: ensoleixo, ensoleix, ensolim
Sinònims
modifica- enjumpir (conquenc)
Relacionats
modificaTraduccions
modificaTraduccions
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: en·so·lir (3)
- Heterograma de 7 lletres (eilnors)
- Anagrama: lirones