Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /əɲ.ʒumˈpi/

enjumpir intr.

  1. (conquenc) Enganxar-se els dits amb una porta, una finestra o un calaix.
    «Fa poc la meva perruquera em preguntava: “¿Com en dius, tu, d’enjumpir?” Jo li vaig respondre: “¿Enjum... què?” Es veu que vol dir, si més no a la Conca de Barberà, enganxar-se el dit en una porta. Vaig recordar que a Gelida jo havia sentit, per expressar exactament el mateix, 'ensolir.» (Jordi Llavina, Paraules, EL PUNT AVUI, pàg. 4, set. 2019)

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: enjumpeixo, enjumpeix, enjumpim

Sinònims

modifica
  • ensolir (baixllobregatí, gelidenc)

Relacionats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·jum·pir (3)
  • Heterograma de 8 lletres (eijmnpru)