Potser volíeu: insolentés

Català

modifica

insolentes

  1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de insolentar-se.
  2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /in.soˈlen.tes/, meridional \iŋ.soˈleŋ.teh\
Americà: alt /in.soˈlen.t(e)s/, baix \iŋ.soˈleŋ.teh\, austral /in.soˈlen.tes/

Adjectiu

modifica

insolentes inv. pl.

  1. forma plural de insolente: insolents