insolente

Potser volíeu: insolenté

Català

Verb

insolente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.soˈlen.te/, meridional \iŋ.soˈleŋ.te\

Americà: alt /in.soˈlen.t(e)/, baix \iŋ.soˈleŋ.te\, austral /in.soˈlen.te/

• Rimes: -ente
• Etimologia: Del llatí insolens

Adjectiu

insolente inv. ‎(plural insolentes)

1. insolent

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·len·te (4)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /in.soˈlɛn.te/

Adjectiu

insolente inv. ‎(plural insolenti)

1. insolent

Miscel·lània

• Síl·labes: in·so·lèn·te (4)