Potser volíeu: insolentí

Català

modifica
Oriental:  central /in.suˈɫen.ti/
balear /in.soˈɫen.ti/, /in.suˈɫen.ti/
Occidental:  /in.soˈɫen.ti/

insolenti

  1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insolentar-se.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insolentar-se.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb insolentar-se.

Italià

modifica
  • Pronúncia: /in.soˈlɛn.ti/

Adjectiu

modifica

insolenti inv. pl.

  1. forma plural de insolente