interpel·lar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.tər.pəɫˈɫa/
Occidental:	nord-occidental /in.ter.peɫˈɫa/, valencià /in.teɾ.peɫˈɫar/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: interpel·là
• Etimologia: Del llatí interpellare ‎(«interrompre qui parla»).

Verb

interpel·lar trans.

1. Requerir i instar una explicació o el compliment d'un manament.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interpel·lar			haver interpel·lat
gerundi	interpel·lant			havent interpel·lat
participi	interpel·lat, interpel·lada, interpel·lats, interpel·lades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interpel·lo	interpel·les	interpel·la	interpel·lem	interpel·leu	interpel·len
	interpel·le						val
	interpel·li						sept
	interpel				interpel·lau		bal, alg
				interpel·lam			bal
imperfet	interpel·lava	interpel·laves	interpel·lava	interpel·làvem	interpel·làveu	interpel·laven
passat simple	interpel·lí	interpel·lares	interpel·là	interpel·làrem	interpel·làreu	interpel·laren
futur	interpel·laré	interpel·laràs	interpel·larà	interpel·larem	interpel·lareu	interpel·laran
condicional	interpel·laria	interpel·laries	interpel·laria	interpel·laríem	interpel·laríeu	interpel·larien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interpel·li	interpel·lis	interpel·li	interpel·lem	interpel·leu	interpel·lin
	interpel·le	interpel·les	interpel·le			interpel·len	occ, bal
imperfet	interpel·lés	interpel·lessis	interpel·lés	interpel·léssim	interpel·léssiu	interpel·lessin
		interpel·lesses		interpel·léssem	interpel·lésseu	interpel·lessen
	interpel·làs	interpel·lassis	interpel·làs	interpel·làssim	interpel·làssiu	interpel·lassin	bal
		interpel·lasses		interpel·làssem	interpel·làsseu	interpel·lassen	val, bal (1)
	interpel·lara	interpel·lares	interpel·lara	interpel·làrem	interpel·làreu	interpel·laren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	interpel·la	interpel·li	interpel·lem	interpel·leu	interpel·lin
	–				interpel·lau		bal, alg
	–		interpel·le			interpel·len	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	interpel·lariva	interpel·larives	interpel·lariva	interpel·larívem	interpel·laríveu	interpel·lariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	interpel·lessi		interpel·lessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interpel·lat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interpel·lar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interpel·lat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interpel·lat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interpel·lat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interpel·lat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interpel·lar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interpel·lat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interpel·lat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interpel·lat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interpel·lo, interpel·la, interpel·lem
Vocal rizotònica: /ɛ/

Derivats

• interpel·lant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: interpellate ^(en)
• Castellà: interpelar ^(es)
• Francès: interpeller ^(fr)
• Italià: interpellare ^(it)
• Llatí: interpellare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·pel·lar (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot