interrogar
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /in.tə.ruˈɣa/ balear /in.tə.roˈɣa/, /in.tə.ruˈɣa/ Occidental: nord-occidental /in.te.roˈɣa/ valencià /in.te.roˈɣaɾ/, /in.te.roˈɣa/
- Rimes: -a(ɾ)
- Homòfon: interrogà
- Etimologia: Del llatí interrogare.
Verb
modificainterrogar trans.
- Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical
Formes no normatives o col·loquials
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
---|---|---|---|---|---|---|---|
imperfet | interrogàvom | interrogavo | centr, n-occ | ||||
interrogavi | sept | ||||||
interrogaia | interrogaies | interrogaia | interrogàiem | interrogàieu | interrogaien | n-occ | |
condicional | interrogariva | interrogarives | interrogariva | interrogarívem | interrogaríveu | interrogariven | alg |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | interrogo | interrogos | interrogo | interrogueguem | interroguegueu | n-occ | |
imperfet | interroguessi | interroguessi | sept, alg | ||||
interroguessa | centr, n-occ | ||||||
interrogueguessa | interrogueguesses | interroguegués | interrogueguéssom | interrogueguéssou | interrogueguessen | n-occ |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | he | has | ha | hem | heu | han | ... interrogat |
havem | haveu | ||||||
passat perifràstic | vaig | vas | va | vam | vau | van | ... interrogar |
vares | vàrem | vàreu | varen | ||||
plusquamperfet | havia | havies | havia | havíem | havíeu | havien | ... interrogat |
passat anterior o perifràstic |
haguí | hagueres | hagué | haguérem | haguéreu | hagueren | ... interrogat |
vaig haver | vas haver | va haver | vam haver | vau haver | van haver | ||
vares haver | vàrem haver | vàreu haver | varen haver | ||||
futur perfet | hauré | hauràs | haurà | haurem | haureu | hauran | ... interrogat |
condicional perfet | hauria | hauries | hauria | hauríem | hauríeu | haurien | ... interrogat |
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | vagi | vagis | vagi | vàgim | vàgiu | vagin | ... interrogar |
vaja | vages | vaja | vàgem | vàgeu | vagen | ||
perfet | hagi | hagis | hagi | hàgim | hàgiu | hagin | ... interrogat |
haja | hages | haja | hàgem | hàgeu | hagen | ||
plusquamperfet | hagués | haguessis | hagués | haguéssim | haguéssiu | haguessin | ... interrogat |
haguesses | haguéssem | haguésseu | haguessen | ||||
haguera | hagueres | haguera | haguérem | haguéreu | hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
vagi haver | vagis haver | vagi haver | vàgim haver | vàgiu haver | vagin haver | ... interrogat |
vaja haver | vages haver | vaja haver | vàgem haver | vàgeu haver | vagen haver |
Paradigmes de flexió: interrogo, interroga, interroguem
Vocal rizotònica: /ɔ/
Sinònims
modificaTraduccions
modifica1. Preguntar formalment, amb una sèrie de preguntes.
- Alemany: verhören (de), befragen (de)
- Anglès: interrogate (en)
- Castellà: interrogar (es)
- Esperanto: pridemandi (eo)
- Francès: interroger (fr)
- Gallec: interrogar (gl)
- Italià: interrogare (it)
- Llatí: interrogare (la)
- Occità: interrogar (oc)
- Portuguès: interrogar (pt)
- Romanès: a interoga (ro)
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: in·ter·ro·gar (4)
Vegeu també
modifica- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: interrogar