Català

modifica

intimares

  1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de intimar.
  2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb intimar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·ti·ma·res (4)
  • Anagrama: instaríem