Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /in.tiˈma/, valencià /in.tiˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon: intimà
  • Etimologia: Del llatí intimare ‎(«fer íntim»), segle XIV

VerbModifica

in·ti·mar trans., intr.

  1. (transitiu) Declarar, notificar, fer saber alguna cosa.
  2. (intransitiu) Esdevenir íntim.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: intimo, intima, intimem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica