intimidaia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.ti.miˈða.jɛ/, /in.ti.miˈða.je/

Verb

intimidaia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de intimidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] intimidava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de intimidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] intimidava.