Potser volíeu: intimidé

Català

modifica
  • Pronúncia(i): occidental /in.tiˈmi.ðe/

intimide

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intimidar.
    Forma valenciana: [jo] intimido, intimide, intimid o intimidi.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intimidar.
    [Que jo] intimidi o intimide.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intimidar.
    [Que ell/ella/vostè] intimidi o intimide.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intimidar.
    Intimidi o intimide [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·ti·mi·de (4)
  • Anagrama: dimitien