intimidegueu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /in.ti.mi.ðeˈɣew/
• Rimes: -ew

Verb

intimidegueu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present de subjuntiu del verb intimidar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que vosaltres/vós] intimideu.