intranquil·litzàreu

Potser volíeu: intranquil·litzareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.tɾəŋ.kiɫ.ɫiˈd͡za.ɾəw/, /in.tɾəŋ.ki.ɫiˈd͡za.ɾəw/
	balear /in.tɾəŋ.kiɫ.ɫiˈd͡za.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /in.tɾaŋ.kiɫ.ɫiˈd͡za.ɾew/, /in.tɾaŋ.ki.ɫiˈd͡za.ɾew/
	valencià /in.tɾaŋ.kiɫ.ɫiˈza.ɾew/, /in.tɾaŋ.ki.ɫiˈza.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

intranquil·litzàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de intranquil·litzar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb intranquil·litzar.