intrigo
Català
modificaVerb
modificaintrigo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar.