intrigui
Potser volíeu: intriguí
Català
modifica
Verb modifica
intrigui
- (septentrional) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intrigar
- primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intrigar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intrigar
- tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb intrigar