invetere

Català

Verb

invetere

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inveterar-se.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb inveterar-se.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb inveterar-se.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb inveterar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ve·te·re (4)
• Anagrama: reveient