Llatí
Modifica

  • Pronúncia: /ˈɪn.wɪ.oː/
  • Etimologia: Del prefix in- i viō, amb el sentit original de «posar en ruta», però que en llatí medieval va incorporar l'accepció de invehō ‎(«enviar»), per semblança fonètica.

VerbModifica

inviō ‎(1a present?), inviās ‎(2a present), inviāre ‎(infinitiu), inviāvī ‎(perfet), inviātum ‎(supí)

  1. posar-se en marxa, iniciar camí
  2. enviar

SinònimsModifica

DescendentsModifica

AdjectiuModifica

inviō

  1. datiu masculí singular de invius
  2. datiu neutre singular de invius
  3. ablatiu masculí singular de invius
  4. ablatiu neutre singular de invius

Vegeu tambéModifica

  • Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Oxford: Clarendon Press, 1879, invio
  • Félix Gaffiot, Dictionnaire Illustré Latin-Français, ed.Hachette, 1934, p.853