Potser volíeu: invité

Català

modifica
Oriental:  central /imˈbi.tə/, balear /iɱˈvi.tə/
Occidental:  nord-occidental /imˈbi.te/
valencià /iɱˈvi.te/, /imˈbi.te/

invite

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de invitar.
    Forma valenciana: [jo] invito, invite, invit o inviti.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb invitar.
    [Que jo] inviti o invite.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb invitar.
    [Que ell/ella/vostè] inviti o invite.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb invitar.
    Inviti o invite [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·vi·te (3)
  • Anagrama: evitin

Anglès

modifica
  • Pronúncia: /ɪnˈvaɪt/ àudio (EUA) 

invite ‎(3a persona singular present invites, gerundi inviting, passat i participi invited)

  1. invitar