ironitzàreu

Potser volíeu: ironitzareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ɾu.niˈd͡za.ɾəw/
	balear /i.ɾo.niˈd͡za.ɾəw/, /i.ɾu.niˈd͡za.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /i.ɾo.niˈd͡za.ɾew/, valencià /i.ɾo.niˈza.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

ironitzàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de ironitzar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb ironitzar.