irrogàreu

Potser volíeu: irrogareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.ɾəw/
	balear /i.roˈɣa.ɾəw/, /i.ruˈɣa.ɾəw/
Occidental:	/i.roˈɣa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

irrogàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de irrogar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrogar