irrogaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.ruˈɣa.ɾən/
	balear /i.roˈɣa.ɾən/, /i.ruˈɣa.ɾən/
Occidental:	/i.roˈɣa.ɾen/

• Rimes: -aɾen

Verb

irrogaren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de irrogar
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrogar

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·ro·ga·ren (4)
• Anagrama: gorrinaré