Català

modifica

isocronitze

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de isocronitzar.
  2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb isocronitzar.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb isocronitzar.
  4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb isocronitzar.