isomeritze

Català

isomeritze

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de isomeritzar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb isomeritzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb isomeritzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb isomeritzar.