iuventūs m. ‎(genitiu iuventūtis)

  1. (llatí clàssic) jovent

iuventus m. ‎(genitiu iuventūs)

  1. (llatí vulgar) jovent

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu iuventūs iuventūtēs
Vocatiu iuventūs iuventūtēs
Acusatiu iuventūtem iuventūtēs
Genitiu iuventūtis iuventūtum
Datiu iuventūtī iuventūtibus
Ablatiu iuventūte iuventūtibus


Sinònims

modifica