jovenege

Català

jovenege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de jovenejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jovenejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jovenejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jovenejar.