Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒun.tə/, occidental /ˈd͡ʒun.ta/
  • Rimes: -unta
  • Anagrames: ajunt, ujant

AdjectiuModifica

jun·ta f. ‎(plural juntes)

  1. forma femenina de junt

NomModifica

jun·ta f. ‎(plural juntes)

  1. Congrés, concurrència de persones.[1][2][3][4]
  2. Torneig, combat a cavall, justa.[1][2][3][4]
  3. Addició, augment, afegidura.[1]
  4. Cadascuna de les dues superfícies laterals de la pedra que s'han de col·locar junt a una altra.[1]
  5. (arcaisme) Arribada.[1]

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 59.
  2. 2,0 2,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre junta
  3. 3,0 3,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre junta
  4. 4,0 4,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre junta


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /ˈxun.ta/, meridional \ˈhuŋ.ta\
Americà: alt /ˈxun.t(a)/, baix \ˈhuŋ.ta\, austral /ˈxun.ta/

AdjectiuModifica

jun·ta f. ‎(plural juntas)

  1. forma femenina de junto

NomModifica

jun·ta f. ‎(plural juntas)

  1. junta
  2. (billar) rosca