junta

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒun.tə/, occidental /ˈd͡ʒun.ta/
• Rimes: -unta
• Etimologia: Del llatí iuncta, participi de iungō ‎(«ajuntar»).

Adjectiu

junta f. ‎(plural juntes)

1. Forma femenina de junt.

Nom

junta f. ‎(plural juntes)

1. Congrés, concurrència de persones.
2. (històric) justa
3. Addició, augment, afegidura.
4. juntura
5. (arcaisme) arribada

Derivats

• junta de dilatació

Traduccions

Congrés, concurrència de persones

• Castellà: junta ^(es)
• Llatí: congressus ^(la)

Addició, augment, afegidura

• Castellà: añadidura ^(es), aumento ^(es)
• Llatí: additio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: jun·ta (2)
• Anagrames: ajunt, ujant

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 59.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxun.ta/, meridional \ˈhuŋ.ta\

Americà: alt /ˈxun.t(a)/, baix \ˈhuŋ.ta\, austral /ˈxun.ta/

• Rimes: -unta

Adjectiu

junta f. ‎(plural juntas)

1. forma femenina de junto

Nom

junta f. ‎(plural juntas)

1. junta
2. (billar) rosca

Miscel·lània

• Síl·labes: jun·ta (2)