junta
CatalàModifica
AdjectiuModifica
jun·ta f. (plural juntes)
- forma femenina de junt
NomModifica
jun·ta f. (plural juntes)
- Congrés, concurrència de persones.[1][2][3][4]
- Torneig, combat a cavall, justa.[1][2][3][4]
- Addició, augment, afegidura.[1]
- Cadascuna de les dues superfícies laterals de la pedra que s'han de col·locar junt a una altra.[1]
- (arcaisme) Arribada.[1]
Compostos i expressionsModifica
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Congrés, concurrència de persones [1]
|
Cadascuna de les dues superfícies laterals de la pedra que s'han de col·locar junt a una altra [4]
Vegeu tambéModifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 59.
- ↑ 2,0 2,1 Per a més informació vegeu l'entrada al DIEC© sobre junta
- ↑ 3,0 3,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Gran Diccionari de la Llengua Catalana © sobre junta
- ↑ 4,0 4,1 Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionari Català-Valencià-Balear© sobre junta
CastellàModifica
- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional /ˈxun.ta/, meridional \ˈhuŋ.ta\
- Americà: alt /ˈxun.t(a)/, baix \ˈhuŋ.ta\, austral /ˈxun.ta/
AdjectiuModifica
jun·ta f. (plural juntas)
- forma femenina de junto
NomModifica
jun·ta f. (plural juntas)