juraia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /d͡ʒuˈɾa.jɛ/, /d͡ʒuˈɾa.je/

Verb

juraia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de jurar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [jo] jurava.

2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de jurar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [ell/ella/vostè] jurava.

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·ra·ia (3)
• Anagrames: jauria, ujaria