Català
Modifica

Oriental: /ʒusˈta/
Occidental: nord-occidental /d͡ʒusˈta/, valencià /d͡ʒusˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: justà
  • Etimologia: Del català medieval justar ‎(«ajuntar les armes»), del llatí vulgar *jūxtare ‎(«ajustar»), de juxtā ‎(«vora, prop de»), segle XIV.
  • Anagrama: jurats

VerbModifica

jus·tar intr.

  1. Combatre en una justa.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: justo, justa, justem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /xusˈtaɾ/, meridional /huhˈtaɾ/
Americà: alt /x(u)sˈtaɾ/, baix /huhˈtaɾ/, austral /xuhˈtaɾ/
  • Etimologia: Del català justar.

VerbModifica

jus·tar intr. ‎(present justo, passat justé, futur justaré)

  1. justar