justege

Català

justege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de justejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb justejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb justejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb justejar.