lícit

Potser volíeu: licit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɫi.sit/
• Rimes: -isit
• Etimologia: Del llatí licitus.

Adjectiu

lícit m. ‎(femení lícita, plural masculí lícits, plural femení lícites)

1. Permès per la llei o la justícia.

   Atenent, però, al poc cas manifestat pels creditors, l'única via a seguir era tirar endavant la cessió de béns, cosa que ja era considerat lícit segons la declaració que havien fet diversos juristes de Lleida.

2. Ajustat a l'opinió de la majoria o a normes comunament acceptades.

   -No obstant això, no es lícit invertir aquesta conclusió; efectivament, sovint no totes les combinacions de tots els a valors de i amb tots els de y, amb tots els de z, etc., satisfan el problema,

   -Algunes faules, rebutjades sense raó com a tals per certs crítics, es desenvolupen a partir del mite; el procediment era, tanmateix, tan lícit com qualsevol altre i ja comptava amb predecessors tan il·lustres com Hesíode.

Sinònims

• legal, just
• acceptable, correcte

Antònims

• il·lícit

Traduccions

Traduccions

• Anglès: licit ^(en)
• Castellà: lícito ^(es)
• Francès: licite ^(fr)
• Italià: lecito ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: lí·cit (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB