• Pronúncia(i): /ˈlɪ.kɪ.tʊs/
  • Etimologia: Del verb licet.

Adjectiu

modifica

licitus m., licita f., licitum n. ‎(comparatiu licitior, superlatiu licitissimus)

  1. permissible
  2. legal, lícit

Declinació

modifica

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas Singular Plural
Masculí Femení Neutre Masculí Femení Neutre
Nominatiu licitus licita licitum licitī licitae licita
Vocatiu licite licita licitum licitī licitae licita
Acusatiu licitum licitam licitum licitōs licitās licita
Genitiu licitī licitae licitī licitōrum licitārum licitōrum
Datiu licitō licitae licitō licitīs
Ablatiu licitō licitā licitō licitīs

Antònims

modifica

licitus

  1. primera persona singular del pretèrit perfet d'indicatiu actiu de liceor