latus
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈlaː.tʊs/
- Etimologia: Del llatí arcaic stlātus, procedent de l'arrel indoeuropea *sterh₃- («estendre»).
Adjectiu
modificalātus m., lāta f., lātum n. (comparatiu lātior, superlatiu lātissimus)
Declinació
modificaPrimera i segona declinació, -us, -a, -um.
Cas | Singular | Plural | |||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Masculí | Femení | Neutre | Masculí | Femení | Neutre | ||
Nominatiu | lātus | lāta | lātum | lātī | lātae | lāta | |
Vocatiu | lāte | lāta | lātum | lātī | lātae | lāta | |
Acusatiu | lātum | lātam | lātum | lātōs | lātās | lāta | |
Genitiu | lātī | lātae | lātī | lātōrum | lātārum | lātōrum | |
Datiu | lātō | lātae | lātō | lātīs | |||
Ablatiu | lātō | lātā | lātō | lātīs |