Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /leːks/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *leǵ- («aplegar»)[1] o de l'arrel *legʰ- ‎(«establir, estar en posició de repòs»).[2]

NomModifica

lēx f. ‎(genitiu lēgis)

3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lēx lēgēs
Vocatiu lēx lēgēs
Acusatiu lēgem lēgēs
Genitiu lēgis lēgum
Datiu lēgī lēgibus
Ablatiu lēge lēgibus
  1. llei
    Ex.: legem rogare , (traducció:«proposar un projecte de llei»)
  2. acord, pacte
    Ex.: leges pacis , (traducció:«acord de pau.»)

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  1. Sihler, Andrew L., New Comparative Grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, 1995
  2. Palmer, L.R. The Latin Language, ed. Faber and Faber, 1906