• Pronúncia(i): /leːks/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *leǵ- («aplegar»)[1] o de l'arrel *legʰ- ‎(«establir, estar en posició de repòs»).[2]

lēx f. ‎(genitiu lēgis)

  1. llei
    Ex.: legem rogare , (traducció:«proposar un projecte de llei»)
  2. acord, pacte
    Ex.: leges pacis , (traducció:«acord de pau.»)

Declinació

modifica
3a declinació -, -is (tema cons.)
Cas Singular Plural
Nominatiu lēx lēgēs
Vocatiu lēx lēgēs
Acusatiu lēgem lēgēs
Genitiu lēgis lēgum
Datiu lēgī lēgibus
Ablatiu lēge lēgibus


Sinònims

modifica

Vegeu també

modifica
  1. Sihler, Andrew L., New Comparative Grammar of Greek and Latin, Oxford University Press, 1995
  2. Palmer, L.R. The Latin Language, ed. Faber and Faber, 1906