Català

modifica
 
Un liró Glis glis
  • Pronúncia(i): /ɫiˈɾo/
  • Rimes: -o
  • Etimologia: [1] Del castellà lirón, del llatí *glironis, de glīs.
  • Etimologia: [2] Del caló català liló ‎(«boig»), del romaní dilo, del sànscrit दीन ‎(dīna, «miserable»). Cognat de l’alemany austríac Dillo.

liró m. ‎(plural lirons)

  1. Mamífer de la família dels glírids, rosegador i arborícola, de petites dimensions, de llarga hibernació (Glis glis).

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Adjectiu

modifica

liró m. ‎(femení lirona, plural masculí lirons, plural femení lirones)

  1. beneit, ximple
    «El vell només parlava tahitià, les nenes parlaven francès, però eren lleugerament lirones. Observo que no tenen gens de ganes de complaure.» (Josep M. de Sagarra, La ruta blava, 1964)

liró m. ‎(plural lirons, femení lirona)

  1. beneit, ximple
    «Aquest home no l'acabo d'entendre. Tan aviat sembla un murri com un liró. És un bon noi, però crec que li falta algun cargol.» (Joan Oliver, El criat de dos amos, 1963)

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: li·ró (2)
  • Anagrames: orli, orlí

Vegeu també

modifica