Potser volíeu: Beneit, beneït


Català
Modifica

Oriental: central /bəˈnɛjt/, balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/
Occidental: /beˈnejt/
  • Etimologia: [1] Del llatí benedictus. [2] Variant de beneït per la creença que els poc intel·ligents eren beneïts per Déu.

AdjectiuModifica

beneit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

  1. (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

beneit m. ‎(femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)

  1. Que té poca intel·ligència.

TraduccionsModifica

NomModifica

beneit m. ‎(plural beneits, femení beneita)

  1. Persona de poca intel·ligència.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: be·neit (2)

Vegeu tambéModifica