beneit
Català
modifica
- Pronúncia(i):
Oriental: central /bəˈnɛjt/ balear /bəˈnəjt/, /bəˈnɛjt/ Occidental: /beˈnejt/
Adjectiu modifica
beneit m. (femení beneita, plural masculí beneits, plural femení beneites)
- (obsolet, religió) Que ha rebut la benedicció, que ha estat beneït.
- Que té poca intel·ligència.
Derivats modifica
Traduccions modifica
Que té poca intel·ligència
Nom modifica
beneit m. (plural beneits, femení beneita)
- Persona de poca intel·ligència.
Sinònims modifica
Traduccions modifica
Persona de poca intel·ligència
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: be·neit (2)
Vegeu també modifica
- ↑ La pica de l’aigua beneita, Atles Lingüístic del Domini Català